Marta Albaladejo Mur
Marta Albaladejo Mur

Informació

Aquest article es va escriure 07 nov 2007, i està categoritzat en Articles.

Pàgines

Qui és la persona interessada?

La Teia ja va cap als 60 anys. A vegades se n’adona que la vida se li està passant molt ràpid. Recorda millor les coses de quan era joveneta, més que no pas les dels últims anys, que semblen esvair-se cada cop més ràpid. Molt sovint recorda una professora excel·lent de matemàtiques que va tenir quan feia el que aleshores es deia “batxillerat”. 

La Teia era una estudiant justeta, anava fent, amb bastant d’esforç i no gaire entusiasme. A tercer va suspendre les matemàtiques, però la van deixar passar de curs. A quart, va tenir la gran sort de trobar-hi una professora de matemàtiques d’aquelles que dóna gust, que et fan aprendre, que són exigents i alhora comprensives, que expliquen molt bé i que et fan venir ganes d’estudiar.  

Quan la Teia recorda els seus anys d’estudiant, sempre recorda la senyora Anton. Amb ella, la Teia va entendre coses que no havia entès mai i, al final de curs va aprovar l’examen de matemàtiques amb un 7 que, per a una estudiant com ella, es podria dir que era una nota brillant. La senyora Anton li va dir que, tot i que l’examen estava bé, no li podia aprovar l’assignatura, ja que encara tenia pendents les matemàtiques de tercer. Però que li guardaria la nota per al setembre i que, si aleshores tenia aprovat el tercer, li aprovaria també el quart. 

Aquell estiu, la Teia va ser molt feliç i va gaudir molt del seu èxit, del bon temps i dels amics, convençuda que els professors de tercer i quart ja es posarien d’acord i que començaria el nou curs amb tot “net”, com es deia abans. Quina sorpresa quan va arribar el setembre i va veure que no podia passar de curs!! Tenia un “no presentat” de les matemàtiques de quart!!  La Teia, desesperada i desconcertada, va anar a parlar amb la senyora Anton que, amablement, li va preguntar:

-      Qui era la persona interessada?-      Jooo, però em pensava… que els professors ja es posarien d’acord… – va fer la Teia, plorosa i amb un filet de veu.

-      Els professors tenim molts alumnes i molta feina. I jo no podia saber si havies decidit deixar d’estudiar o què passava. Eres tu qui m’havia de venir a trobar, jo ja vaig fer molt guardant-te la nota, era la teva responsabilitat venir-la a buscar! 

A la Teia allò li va fer una ràbia esgarrifosa. Durant molts anys, la senyora Anton va ser  un personatge sense cap encant. Però quan s’ho mira avui, reconeix que aquella lliçó li va servir. La Teia és una persona responsable que sempre s’ha ocupat de les seves coses i, per fi, pot tenir un record ple d’afecte per la senyora Anton. Educar també és ensenyar a ser responsable! 

Aquest text també està disponible en: Español

Dejar un comentario