Marta Albaladejo Mur
Marta Albaladejo Mur

Informació

Aquest article es va escriure 21 nov 2007, i està categoritzat en Articles.

Pàgines

Qui té por?

En Joan està veient coses estranyes a l’empresa on treballa des de fa 20 anys. Sembla que els proveïdors no estan cobrant quan toca, veu que hi ha menys vendes, estan perdent clients de tota la vida, el sector està en crisi, segons diuen. En Joan no creu que el facin fora, confien en ell des de fa temps, sempre ha estat bon treballador, el seu cap és com si fos el seu pare, però… està neguitós, intranquil. 

Ara justament que s’ha decidit, per fi, a comprar-se un pis! Ara que els preus comencen a baixar i diuen que és bon moment per invertir! Ja té el pis taxat i els papers presentats al banc, tot a punt per a hipotecar-se fins més enllà de la jubilació. Últimament no pot dormir bé. Potser haurà d’anar al metge, però no vol que li recepti pastilles, com quan va tenir uns atacs d’ansietat i el van ben empastillar i no podia ni conduir ni res. 

En Joan sempre ha estat valent i decidit. Va ser educat per a no tenir por. Encara recorda, quan tenia 6 o 7 anys, un dia que amb els seus pares i uns amics dels pares van anar a un parc molt gran. Només recorda que no hi havia més mainada, només unes persones grans que estaven amb ell en un lloc desconegut. I tot d’una, ell era sol. No hi havia ningú conegut i no sabia on era ni com tornar a casa. Va cridar els seus pares, però no van respondre. De cop i volta havien desaparegut. Aquell dia sí que va passar por! Un pànic terrible de no saber què seria d’ell sense els pares, sense casa seva… Va cridar i cridar, va plorar, sentia el cor com si se li anés a sortir del seu petit pit. 

De cop, els pares i els altres adults van aparèixer i es van posar a riure’s d’ell, a imitar-lo i a burlar-se’n. Li deien que era un gallina i que no s’ha de tenir por. Encara recorda com el van ridiculitzar! I la por que va sentir, barrejada amb la vergonya i les ganes de desaparèixer. Per això ara no té por. 

En Joan està molt orgullós de com és, els seus pares ho van fer prou bé; però ell té clar que no farà mai als seus fills una mala passada com aquesta. Els seus pares no sabien res sobre com educar les emocions, aleshores no es parlava de la felicitat dels fills. Per sort, en Joan té més oportunitats per informar-se’n.

Aquest text també està disponible en: Español

Dejar un comentario