Marta Albaladejo Mur
Marta Albaladejo Mur

Informació

Aquest article es va escriure 27 ago 2008, i està categoritzat en Articles.

Pàgines

Qui en té la culpa?

Sincerament, després d’uns dies de vacances, em costa buscar algun fet positiu per comentar. Sobretot després d’aquest gran desastre de l’estiu que ha estat l’accident de Barajas. Més de cent persones “normals i corrents”, com nosaltres, amb les seves cabòries, els seus projectes i les seves ganes de descansar fent unes vacancetes, van pujar a un avió per anar a Canàries. I l’avió va ser la seva tomba. 

Després han vingut les declaracions del govern, que vol investigar els fets i buscar responsabilitats, això és el que li toca, és clar. Han vingut els mitjans informatius, buscant l’equilibri entre el respecte cap a les víctimes i els seus familiars i el “reality show” fàcil. També és el que els toca. Sort n’han tingut, aquest estiu els periodistes! Entre les olimpíades i l’accident d’aviació, han pogut omplir les seves planes en una època de sequera informativa que hi ha anys que fa pena. Recordarem el 2008. 

Se n’ha parlat molt, hem llegit ja molt sobre el fet. El que em crida més l’atenció sobre tota aquesta comunicació que s’ha produït als mitjans, al carrer, al mercat i a les cases, és aquest desconcert que ens ha envaït: de qui és la culpa? La culpa és negra, es diu, i no la vol ningú. S’han d’establir les responsabilitats. S’ha de castigar a qui no s’hagi comportat responsablement. Hi ha compensacions econòmiques milionàries que cal sabera qui li toca pagar-les. Hi ha molta ràbia que s’ha d’enviar contra algú perquè no ens rosegui el cor a tots. 

I en aquest context, els experts en anàlisi d’accidents treballen pacientment, a consciència, per descobrir quina cadena d’errors, l’un darrere l’altre, va produir el gran desastre. I, d’entre tots aquests errors, irresponsabilitats, distraccions, desencerts i desobediències, quin va ser l’únic fet que va produir un resultat irreversible. Qui va fer l’equivocació que ja no es va poder resoldre serà el “culpable”. Això servirà per al govern, per a les companyies d’assegurances i per als mitjans de comunicació. Però… realment la culpa pot recaure en una sola persona? I que la culpa sigui d’un, podrà fer sentir innocents als altres? 

La vida està plena de desastres i accidents, petits i grans. Cadascun d’ells ha estat el resultat d’una acumulació de circumstàncies desafortunades. Cada acció que fem diàriament, cada distracció, pot formar part d’una cadena que porti a un desastre. Una trucada de mòbil quan ens han dit que no truquem, un motor que no hem revisat, una clau de pas que no hem tancat, una abraçada que no hem fet… Això em fa pensar en la gran responsabilitat que tenim en l’ofici de viure i en com n’és, de difícil, viure amb la consciència tranquil·la.

Aquest text també està disponible en: Español

Dejar un comentario