Marta Albaladejo Mur
Marta Albaladejo Mur

Informació

Aquest article es va escriure 23 set 2008, i està categoritzat en Articles.

Pàgines

T’estimen, a la feina?

Si treballes fora de casa, amb altres persones, potser aquesta pregunta t’ha creat un dubte: “M’estimen?” A algunes persones, la pregunta els provoca un desig: “Jo vull que m’estimin, carai!”. I a d’altres, una frustració: “Caram, si no m’estimen!! Tan bé que treballo, tan bona persona que sóc, i no m’estimen!!”. Potser ets dels que penses que a la feina… no t’estima tothom, però sí que hi ha qui t’estima. I n’hi ha que no t’estimen gens; i això que no els has fet res!!

Unes bones relacions en el lloc de treball poden fer que la feina sigui molt més agradable i que s’aconsegueixin millors resultats. És clar. Ara bé, molt sovint arriben a la meva consulta persones que pateixen molt a causa de com se senten a la feina: algú els amarga la vida; els seus treballadors no treballen tan bé com saben i poden; volen agradar a algú a qui no hi ha manera d’agradar; perden una amistat de molt de temps d’una manera estranyíssima… què passa amb les relacions a la feina?

A la feina podem fer molt bones amistats, hi passem moltes hores de la nostra vida. Fins i tot hi ha moltes parelles que s’han conegut a la feina. Les persones que coneixem per feina, però, no les hem triades lliurement. Compartim amb elles l’espai, l’estrès de les dates i de les “puntes de feina” i la necessitat de tirar endavant l’empresa, la botiga o l’escola. Les relacions de feina tenen uns perills, que s’han de valorar molt bé abans de ficar-s’hi fins al coll.

La Magda i l’Esther són administratives d’un petit bufet d’advocats. Comparteixen molt bé les tasques i les dues són eficaces i treballadores. Passen tantes hores plegades i gairebé soles, que s’han anat fent molt amigues, i s’han anat explicant moltes intimitats, han començat a sortit plegades fora de la feina, fins i tot amb els marits i els fills, la feina sembla un paradís. Però hi ha un núvol desastrós sobre la seva amistat: la Magda ha anat estudiant i s’ha tret la carrera de Dret a les seves hores lliures. I quan, per fi, aconsegueix el som ni de la seva vida, de ser tot una advocada i començar a portar els seus propis clients al marge de la feina d’administrativa… l’Esther s’enfada moltíssim, li retira totalment l’amistat i li comença a fer la vida impossible: critica tot el que fa la Magda, li oculta informació, no li diu ni bon dia… el paradís d’abans, s’ha tornat un infern.

La Rosa s’enamora d’en Manel, que és el seu cap. Al final, quan ja no pot més, i porten “tontejant” uns quants mesos, li fa saber que l’estima. “Quina llàstima!”, diu ell. Resulta que ell està feliçment casat i el tracte amable que ha estat tenint amb la Rosa no tenia cap segona intenció: era per tenir un bon ambient laboral i perquè veia que així ella treballava molt millor. Ara la Rosa ha fet una “planxa” espantosa, voldria fondre’s i desaparèixer. Però necessita la feina, el mercat laboral no està senzill, haurà d’oblidar en Manel com pugui, veient-lo cada dia i havent d’aguantar els comentaris maliciosos dels companys que es pensen que ella hi ha coquetejat per oportunisme, perquè es pensava que així li millorarien les condicions…

A la feina pot ser que ens estimin, o que no. No podem agradar a tothom, per molt simpàtics i atents que siguem. A la feina s’hi barregen molts interessos. Per sort, fora de la feina podem triar amb quines persones ens volem relacionar i quina intimitat hi volem tenir!

Aquest text també està disponible en: Español

Dejar un comentario