Marta Albaladejo Mur
Marta Albaladejo Mur

Informació

Aquest article es va escriure 21 oct 2008, i està categoritzat en Articles.

Pàgines

Qui fa l’educació emocional?

La senyora Elsa Punset ha estudiat filosofia i lletres, periodisme, composició musical i enginyeria de so. S’ha format a Oxford, a Nova York i a Madrid. Ha treballat a la ràdio, ha estat editora de llibres de text, és autora del llibre: “Brújula para navegantes emocionales” i té la seva pròpia web (www.elsapunset.com). Actualment és la coordinadora d’una anàlisi internacional de l’estat de l’Educació Emocional i Social que promou la Fundación Marcelino Botín.

Vaig a la inauguració del Màster en Educació Emocional de la Universitat de Barcelona, on Elsa Punset fa una lliçó magistral. És menuda, suau, parla com si no es mogués, però les seves paraules capten de seguida l’interès del públic i les nostres emocions comencen a moure’s com si bufés la tramuntana.  Moltes persones intervenen al col·loqui, algunes estan molt d’acord amb ella i unes altres en desacord. Què és el que ens captiva d’aquesta dona que sembla tan racional? Només puc parlar de les meves emocions. 

Em captiva la senzillesa d’aquesta dona que, amb una formació tan sòlida, ens parla de la seva inquietud davant del fet d’educar els seus fills de pocs anys. Apel·la una vegada i una altra a la responsabilitat que té com a mare davant les emocions dels seus fills i reconeix com n’és de complexa la tasca. Està voltant pel món, coneixent escoles on s’implanten programes d’educació emocional, xerrant amb experts internacionals en la matèria, llegeix, escriu, reflexiona, dóna adreces d’internet, però sobretot, brilla per la seva valentia quan diu les veritats.

Ha dit coses assenyades, de sentit comú. El que trobo més nou i més obvi alhora és l’èmfasi que ha posat en la necessitat que els pares i les mares de les generacions que ara s’estan formant coneguin millor les seves pròpies emocions; aprenguin ells i elles a manegar-les; sàpiguen conèixer i entendre les emocions dels seus fills i filles. I si els falten recursos per fer-ho, que els busquin, que els exigeixin, si cal. És ben obvi; i a vegades sembla una obvietat oblidada. Sembla que la responsabilitat d’educar les emocions d’infants i d’adolescents sigui dels professionals de l’educació i dels governs. L’educació professional  hi té un paper, en el teatre de l’educació emocional, però els protagonistes de l’educació són a casa, no a les primeres planes dels diaris.

Aquest text també està disponible en: Español

Dejar un comentario