Marta Albaladejo Mur
Marta Albaladejo Mur

Informació

Aquest article es va escriure 28 feb 2009, i està categoritzat en Articles.

Pàgines

Com fer un delinqüent

En Roger és un adolescent intel·ligent i rebel, com toca ser quan s’és adolescent. Tot sovint s’enfronta als adults: no fa ni cas al seu pare, fins i tot l’insulta; i els professors suen tinta perquè a l’Institut segueixi mínimament el reglament de règim intern. Darrerament, està tenint conductes desconcertants. Fa unes setmanes, va agredir una nena de vuit anys, simplement per arrabassar-li la cadeneta que duia al coll; increïblement, ningú el va denunciar, tot i l’existència de proves irrefutables. Uns dies després, ell i un amic van convidar una companya de l’Institut a una festa sorpresa. La sorpresa era que l’única convidada era ella, que la festa era enmig del bosc, que la van forçar a prendre drogues, la van filmar en actituds poc dignes i la van abandonar al bosc. I més sorpresa, després va aparèixer el seu vídeo penjat a Internet… 

Per sort, en Roger és un personatge de ficció d’una telenovel·la. Però podria ser qualsevol dels adolescents que veiem pel carrer. Fàcilment podríem comprendre les causes de la seva falta d’adaptació: la mort de la mare, el desarrelament produït pels canvis de domicili, la malaltia d’un germà, o les desavinences familiars, no li han permès tenir una infància feliç. Però moltes persones, amb infàncies plenes de desgràcies, tenen vides adultes perfectament legals.  

La Direcció General de la policia de Seattle (EEUU) va fer un estudi sobre com influeix la manera d’educar en la delinqüència i va proposar 10 regles perquè els pares formessin fills delinqüents. Per exemple: “Posis’s de part del seu fill en qualsevol conflicte que tingui amb els seus professors, veïns, etc. Pensi que tothom té prejudicis contra el seu fill i que de debò el volen fastiguejar”. La idea era que si els pares no posaven límits als fills, la justícia havia d’acabar posant-los.

Fa poc més d’un any, es va publicar el llibre: “Emilio Calatayud: Reflexiones de un juez de menores”. S’hi recullen les opinions del jutge de Granada, famós per les seves originals sentències. En el llibre tornen a aparèixer recomanacions com les de la policia de Seattle.  No és segur que donar-li al fill tot el que demana, permetre-li no fer cap tasca a casa, riure-li les faltes de respecte o desautoritzar els seus professors, segons diuen les regles de Seattle, produeixi automàticament un delinqüent. La delinqüència és com una planta. Creix millor si adobem el terreny. Els educadors: famílies, professorat, mitjans de comunicació i la societat en general, podem adobar, o no, el camp de

la delinqüència. Després, cada planteta creixerà a la seva manera. Un proverbi africà diu que per educar un nen cal la tribu sencera. Què fa la nostra tribu?

Aquest text també està disponible en: Español

Dejar un comentario