Marta Albaladejo Mur
Marta Albaladejo Mur

Informació

Aquest article es va escriure 29 abr 2009, i està categoritzat en Articles.

Pàgines

La crisi, la sostenibilitat personal i la vacuna contra la por

En Sebastià Serrano és un d’aquells professors que els alumnes s’acaben estimant. Ho sé per experiència pròpia. És un gran expert en comunicació, en la teoria i en la pràctica. Fa classes a la Universitat, parla als mitjans de comunicació i escriu llibres amb el mateix to relaxat d’un amic savi que sap el que et convé, però que no et diu el que has de fer. En totes les hores que he passat a les seves classes, i conversant amb ell al despatx o al bar, mai li he sentit una crítica ni un comentari negatiu.  

En una entrevista del 14 d’abril, el periodista Gaspar Hernández li pregunta sobre la crisi. Jo, fins avui, encara no havia gosat escriure res sobre la crisi; no volia contribuir a inflar aquest globus de por i de incertesa que va creixent cada dia més i més. Però després de llegir la vacuna contra la por que ens proposa el doctor Serrano, m’he decidit a fer-ne tanta publicitat com pugui. 

A mesura que a cada diari, a cada programa televisiu, o a cada conversa de cafè, ens parlen de la crisi, el nostre pensament va donant més voltes als perills que ens esperen, i la por es va ensenyorint de les nostres emocions. Algunes persones m’han dit que tenen por de la crisi. Hi ha persones que tenen por i són funcionàries. També hi ha persones que tenen por i estan sense feina, algunes s’han quedat ja sense cobrar l’atur. Com subratlla Sebastià Serrano, per primera vegada en la història de la humanitat, la incertesa ha augmentat tant, la vida social i personal s’ha deteriorat tant, que la por s’ha tornat crònica.  

Alguns no diem que tenim por: “Com va? – Bééé”. “Et fa por la situació?  - Nooo”. Però hem deixat de fer coses que ens agradaven, tenim “una certa preocupació”, o ens costa dormir, o bé notem un neguit, com un petit nus a la boca de l’estómac. Hi ha persones que van al metge perquè tenen angoixa, ansietat, i, per sort, hi ha medicaments que redueixen la sensació de por. I quina és la vacuna perquè la humanitat no hagi de viure dependent dels somnífers i ansiolítics? El reforç dels lligams, el sentiment de pertinença al grup, a la família, l’afecte sincer i el contacte. 

L’expert en comunicació reivindica la sostenibilitat de les persones, a més de l’ecològica. Hem  apropat el que està lluny potenciant la vista i l’oïda: ara podem patir, veure i sentir, tots els desastres mundials talment com si hi fóssim. I l’antídot que tenim és potenciar els sentits que ens fan sentir a prop: el tacte i l’olfacte. “El tacte és el més important i el més abandonat dels nostres sentits”. Tocar i ser tocats pels nostres és una vacuna contra l’ansietat i la por; i ens fa més tolerants a l’estrès i al dolor. Així que ja tenim  una econòmica “vacuna anticrisi”!

Aquest text també està disponible en: Español

Dejar un comentario