Marta Albaladejo Mur
Marta Albaladejo Mur

Informació

Aquest article es va escriure 26 ago 2009, i està categoritzat en Articles.

Pàgines

Visca la vida lenta!

Lentament, torna a engegar l’engranatge de la vida quotidiana. Els uns preparen el començament del curs, els altres van tornant a obrir les botigues i negocis que havien tancat, alguns recorden els dies de vacances i uns pocs encara conserven la il·lusió de fer-ne quan ja la majoria n’ha tornat. 

Què fa que les vacances ens siguin tan desitjades i necessàries? Les vacances són una pausa en el ritme de l’any. Comptem la vida per cursos. Arriba el setembre i és com si comencéssim de nou, més encara que per cap d’any. Les campanades i els raïms marquen un final i un començament, però sense pausa. En canvi, les vacances d’estiu són una benvinguda pausa i un retorn a la lentitud. 

No cal haver viatjat fins a l’altra banda de món (millor si s’ha pogut fer!), ni tan sols cal haver sortit de casa. Només cal anar amb un ritme més pausat, més a poc a poc. No només els que treballen noten el canvi de ritme: les persones jubilades, les que estan en atur, tenen més temps a l’estiu. Els dies són més llargs, es pot sortir al carrer a passejar, o senzillament a contemplar la vida des d’un banc. Es pot anar al camp, o a la platja, on sigui, que les converses flueixin plenes d’intrascendència. Es pot menjar qualsevol cosa, una mica de fruita, una amanida, un entrepà… I, sobretot, es pot anar a poc a poc, ben a poc a poc, que la calor no ens faci suar massa. 

En aquests temps en què cada vegada hi ha més persones que elogien la lentitud i valoren la vida lenta, el menjar lent, les sobretaules lentes, el sexe lent i les nostres petites ciutats lentes, l’estiu és encara la més lenta de les estacions. I ara que l’estiu es va acabant i els lents dies de vacances van quedant enrere, m’agradaria guardar en una capseta una mica d’aquesta lentitud per assaborir-la de tant en tant, enmig de l’estrès de la tardor i de les presses de l’hivern. Si ho aconsegueixo, us oferiré la capseta amb el millor dels regals: un retall de la lentitud de l’estiu. Visca la vida lenta!

Aquest text també està disponible en: Español

1 Comentario

  1. Antònia Caño
    20 setembre 2010

    Carl Honoré. Elogio de la lentitud.

    Aquest llibre parla sobre això. És un moviment a nivell internacional que defensa la visa lenta.

    Salutacions

    Antònia

Dejar un comentario para Antònia Caño