Marta Albaladejo Mur
Marta Albaladejo Mur

Informació

Aquest article es va escriure 29 set 2009, i està categoritzat en Articles.

Pàgines

Què somien els pares per als seus fills?

Resultats aparentment sorprenents, aparentment pessimistes. L’Obra Social de la Caixa de Catalunya ha fet un estudi sobre l’èxit dels escolars a Espanya: en contra del que un podria imaginar, el nivell d’estudis dels pares, i encara més, el nivell d’estudis de la mare és el que més influeix en els resultats acadèmics dels fills.

D’entrada, ens podria encendre la ràbia: com és que tants esforços del professorat, de l’Administració, tants canvis de plans d’estudis i tantes consideracions pedagògiques, no donen els fruits esperats? Després, ens podria vèncer el pessimisme… quina esperança d’èxit escolar tenen els fills de mares analfabetes? Quin futur espera als nens i nenes que tenen pares amb un nivell d’estudis mínim?

Però a les estadístiques se’ls escapen petits bocins de realitat: un fet increïble, a la Xina, una mare va viure 28 anys en uns lavabos públics, netejant sabates, perquè el fill estudiés un màster en una universitat de prestigi; i el fill va aprovar amb notes brillants!

Vaig conèixer una modista gairebé sense estudis que va tirar endavant els seus set fills i ara són tots llicenciats. Ara que llegeixes això, segur que et ve al cap un farmacèutic, o una metgessa, o una mestra, que ha seguit els seus estudis sense que els pares tinguessin ni el batxillerat. Quin futur han somiat aquests pares i mares per als seus fills?

No tenim estadístiques sobre els somnis, que relacionin l’èxit acadèmic dels fills amb els somnis dels seus pares i mares. Sí que hi ha un estudi sobre l’èxit acadèmic fet a Califòrnia, al llarg de vint anys. Califòrnia té un bon nivell de vida i una població adulta força culta. Tot i així, els seus escolars tenen cada cop pitjors resultats. Les autoritats han fet tota mena d’esforços: menys nombre d’alumnes per aula, educació bilingüe i un innovador projecte d’aprenentatge de l’escriptura.

Els resultats de l’estudi californià són desconcertants: l’èxit acadèmic dels fills depèn, més que de les mesures educatives, del grup ètnic dels pares: els millors alumnes són els asiàtics, seguits pels “anglos” i els afroamericans i, en darrer lloc, pels hispanoparlants. Segons sembla, el que fa que uns alumnes tinguin millors resultats que els altres no és que rebin instrucció en la seva llengua (com els hispanoparlants), ni que les seves famílies portin generacions arrelades al país (com els “anglos” i els afroamericans), ni que tinguin un nivell econòmic més alt. Els alumnes amb més èxit escolar són fills d’immigrants asiàtics, que parlen la llengua més allunyada de l’anglès, però que tenen tot el suport de la família. Els pares asiàtics somien que els seus fills aconsegueixin plaça en una universitat reconeguda, volen que es concentrin en els estudis i que no treballin; si la família necessita més diners, els pares treballen més.

El resultat és que els estudiants asiàtics, a Califòrnia, són els que més s’esforcen i els que aconsegueixen millors resultats acadèmics. L’èxit és tan gran, que la resta d’estudiants californians creuen que els asiàtics són més intel·ligents, cosa estadísticament impossible. Això em suggereix un punt d’optimisme per al nostre país: els nostres estudiants podrien tenir l’èxit que els seus pares somiessin per a ells, independentment del nivell d’estudis o econòmic de la família.

Aquest text també està disponible en: Español

Dejar un comentario