Marta Albaladejo Mur
Marta Albaladejo Mur

Informació

Aquest article es va escriure 17 jul 2012, i està categoritzat en General.

Pàgines

Conversa amb Marta Albaladejo

Gestió de les emocions en temps de crisi

El 12 de juliol de 2012 vam estar compartint alternatives a la Fontanad’Or de Girona.

“ Ens diuen que encara no ha arribat el pitjor. Fa anys que sentim això. Ens diuen que s’ha acabat el món que coneixíem”

Ja fa anys que sentim parlar de crisi. I continua! Em resisteixo a creure que això és una crisi. Prefereixo parlar d’incertesa. I buscar la millor manera de gestionar les emocions provocades per la incertesa.

El 2007 alguns deien que estàvem davant d’una crisi econòmica mundial, uns altres deien que era una mera estratègia per espantar-nos i dominar-nos millor, maniobres de la globalització. La protecció davant del discurs fatalista semblava ser no creure-se’l, no mirar els informatius, no llegir els diaris. Després, el 2008, el 2009, ja ningú podia negar que érem a una crisi. En aquella època es va estendre la idea que una crisi era una oportunitat, ara ja és una idea clàssica, rebregada. Algú va creure en una sortida individual. Si un era llest, podia aprofitar la crisi per treure’n un benefici.

La crisi va anar avançant. El 2010 ja n’estàvem tips, quan per fi va canviar el govern a Catalunya i van arribar les retallades que semblaven la solució i ens anunciaven la llum al final del túnel. Per fi algú semblava agafar les regnes de la situació i conduir-nos cap a la sortida. A finals del 2011, després d’un any de retallades, i de molta indignació, vam començar a veure venir les retallades del govern de l’Estat. Ja hi havia poques felicitacions d’any nou optimistes, quan s’acostava el pobre 2012, any del drac, any d’abundància per als xinesos (bé, si tenim en compte la quantitat de negocis que estan obrint per tot arreu, podem pensar que per als xinesos és un any d’abundància, sí).

M’inclino a pensar que això no és una crisi. Les crisis són un punt de ruptura i canvi. Després d’una crisi ve una altra cosa. Després d’una crisi matrimonial ve una separació o una reconciliació. Però cinc anys de crisi matrimonial… són una crisi? O són un cert tipus de matrimoni? Per això prefereixo parlar d’incertesa.

Com és la incertesa actual? La vida és incertesa, des que naixem, però sembla que ara ho estiguem descobrint per primer cop. Les persones que heu viscut la mort sobtada d’algú estimat, o inesperadament heu patit un diagnòstic tràgic, vostre o d’una persona de la família, o un accident us ha llençat per terra en un minut totes les vostres il·lusions, ja sabeu que la vida és inseguretat. Ja l’any 1951 Allan Watts parlava de la saviesa de la inseguretat i donava receptes per al que ell en deia “l’era de l’ansietat”. I doncs? Per què ara la nostra vida s’ha poblat d’incertesa?

Estem patint un desmantellament progressiu de la societat del benestar; la realitat material de gran part de la població es fa més i més adversa. Els missatges que ens arriben provoquen reaccions emocionals que van des del pànic a la inquietud, passant per l’ansietat, la por, els “nervis”, el desassossec, etc. Ens diuen que encara no ha arribat el pitjor. Fa anys que sentim això. Ens diuen que encara no hem tocat fons; que s’ha acabat el món que coneixíem, que els nostres fills viuran pitjor que nosaltres; que més val que els joves vagin a l’estranger a fer fortuna, que hem viscut per sobre les nostres possibilitats, que hi haurà una generació perduda…

Jo no sóc economista, ni sociòloga, ni historiadora. Però fa bastants anys que treballo en el camp de l’entrenament emocional o “coaching” i m’he dedicat a la gestió i l’educació emocional. Puc assegurar que les emocions són totes “bones” i que la por, que pot abocar-nos al precipici, també és un mecanisme de supervivència que serveix per protegir-nos. En temps d’incertesa i de por, l’antídot és la confiança.

Quins són els missatges que ens donen confiança i que donen confiança als altres? “Les coses aniran millor”, “tinc l’experiència d’haver superat altres dificultats”, “hi haurà persones que m’ajudin”, “no estic sol, ni sola”, “tinc capacitat per sobreviure això”, “tinc recursos que podria activar si passés el pitjor”, “hi ha solucions possibles”, “les solucions que no s’han inventat es poden inventar”, “jo puc”, “tu pots”, “nosaltres podem”. Per cada missatge apocalíptic… un parell de missatges d’esperança, per exemple.

Davant el canvi que vivim, les solucions individuals queden petites. Hi haurà solucions col·lectives, la comunicació i l’empatia seran més necessàries que mai. Davant l’adversitat, cadascú de nosaltres tenim l’opció de ser líders emocionals,  veritables imants que atraguem cap a les emocions que ajuden a superar les dificultats: l’alegria i la confiança.

(*) Marta Albaladejo participarà a la conversa “Gestió emocional en temps de crisi”, de Girona Intercultural, que organitza la fundació SER.GI, el proper dijous 12 de juliol, a la Fontana d’Or.

Aquest text també està disponible en: Español

Dejar un comentario