Marta Albaladejo Mur
Marta Albaladejo Mur

Informació

Aquest article es va escriure 30 gen 2015, i està categoritzat en General.

Pàgines

L’espai és una necessitat biològica, no un luxe

IMG-20151201-WA0019Com estructures l’espai? Quin és el teu lloc en un grup? On et correspon seure quan ets a taula amb la teva família? I a la feina? Saps ocupar el teu lloc? O deixes que te l’ocupin? Els éssers humans som animals territorials. Vivim en grups des dels nostres orígens, com la resta de primats, i compartim l’espai amb el nostre grup, ja des del temps de les cavernes. Malgrat que no ens n’adonem, els éssers humans delimitem i defensem el nostre espai amb regles fixes i predictibles, de manera semblant a com ho fan altres espècies animals.   Ja en la segona meitat del segle XX, a partir de les investigacions de l’antropòleg Edward T. Hall (1966), es va començar a estudiar el comportament espacial humà amb els instruments que els etòlegs usaven per estudiar el comportament animal. Hall es va adonar que el sentit del “jo” de l’individu humà no estava delimitat per la seva pell. L’individu humà es desplaça dins una mena de bombolla privada, com si portés un escafandre, que representa la quantitat d’espai que sent que hi ha d’haver entre ell i els altres. Pots comprovar-ho fàcilment si t’acostes gradualment a una altra persona; segons la seva procedència i el nivell d’intimitat de la vostra relació, en algun moment aquesta persona començarà a retrocedir, potser irritada o potser sense adonar-se’n.   Cadascun de nosaltres estructura inconscientment el seu microespai a la seva manera. Gairebé tots els animals consideren com a propi un cert espai al voltant del seu cos; l’extensió d’aquest espai depèn de les condicions en què es va criar l’animal. El mateix passa en l’espècie humana. No és el mateix haver crescut en una gran ciutat de molta densitat, que en un zona desèrtica.   De la mateixa manera, cada ésser humà té una necessitat d’espai diferent quan és en societat. La necessitat d’espai de les persones no és només un tret cultural adquirit sinó que és una veritable necessitat biològica. Molts experts han arribat a aquesta conclusió basant-se en els estudis de població amb espècies animals. Experiments amb rates han demostrat que, molt abans que hi hagi problemes d’alimentació, amb la falta d’espai els individus arriben a un grau de tensió tan elevat, que els porta a un col·lapse de comportament, és a dir, comencen a comportar-se de manera totalment estranya per a la seva espècie. Així mateix, estudis fets sobre la població de cérvols van explicar la mortaldat elevada dels animals que vivien sense depredadors i amb menjar abundant, a causa de la hiperactivitat de les glàndules suprarenals produïda per l’estrès que generava la reducció de l’espai de cada ésser a mesura que la població creixia. I no només això, sinó que alguns estudis científics també han suggerit que l’estrès generat en les situacions de superpoblació té molt a veure amb el nombre d’individus amb els quals cal interactuar.   Sembla, doncs, que entendre la comunicació animal ens ajuda a avançar cap a la comprensió de la comunicació humana.

Podeu ampliar el contingut en aquesta publicació.

Tallers de constel·lacions familiars i professionals:  constel·lacions amb cavalls

Aquest text també està disponible en: Español

2 Comentarios

  1. Alexandra Farbiarz Mas
    16 setembre 2014

    Hola Marta,

    Estic d’acord amb tu: els espais són essencials pel creixement de les persones: el medi en que ens movem és un factor fonamental que explica les interrelacions que es dónen entre els éssers humans que el comparteixen així com un factor que permet també explicar incomprensions quan es troben persones que provenen d’espais ben diferents.

    L’entorn espaial, a més a més, ens permet tocar els límits físics que no podem sobrepassar: hi ha el que hi ha i amb ell hem de fer. De fet, saltar-nos aquests límits, des d’un punt de vista de la sostenibilitat també porta a greus problemes per l’espècie humana.

    La pregunta que em faig però és com de diferent afecta l’espai en la mesura en que hi hem crescut o no. La relació del que considerem gran o petit, suficient o no, per exemple, també varia en funció dels espais amb els quals hem crescut. Per què quan ens treslladem d’espais la sensació de benestar o malestar també varia en funció no només del que considerem adecuat si no, del que hem estat acostumats. L’estress que poden desenvolupar les persones no només estaria aleshores directament relacionada amb l’espai amb sí mateix com en com hem crescut en la nostra relació amb l’espai?

    • martalba
      16 setembre 2014

      Sí, sí, Alexandra, totalment. Per exemple, les persones que han crescut en llocs menys pobltas i amb espais més grans, per exemple els que han viscut a ciutats d’Estats Units, necesiten espais més grans, parlar a més distància, etc. Els que hem crescuts a llocs molt poblats, per exemple a Calcuta o al Raval de Barcelona, tenim una percepció de l’espai ben diferent,necessitem espais més petits per sentir-nos “acollits”….

Dejar un comentario