Marta Albaladejo Mur
Marta Albaladejo Mur

Informació

Aquest article es va escriure 08 gen 2016, i està categoritzat en General.

Pàgines

Quin és el teu benefici per mantenir-te en “pausa”?

zona de confort 3546-pTots coneixem persones que sembla que estiguin en “pausa”; persones que, tot i que tenen recursos de sobres per sortir d’una situació incòmoda, no ho fan. I allà estan, ancorades en la queixa, buscant còmplices que comparteixin el seu victimisme o altres culpables que alleugin la seva responsabilitat.

Sembla que tirar culpes fora o esperar que la situació canviï, seran excuses perfectes per mantenir-se en aquesta efímera, però coneguda zona de comoditat.

El modus operandi de la inacció.

Moltes persones tenen idees abundants, però no tenen confiança per posar-les en marxa; altres persones són inflexibles amb elles mateixes i no es perdonen les equivocacions; algunes desisteixen molt més fàcilment del que persisteixen, i altres, simplement, no estan disposades a prendre decisions perquè saben que triar sempre vol dir “deixar de banda”. Qualsevol justificació les manté quietes o les retorna al lloc de partida, sense haver assumit cap risc.

Per més petit que sigui el pas que aquestes persones hagin de fer, allunyar-se del seu lloc de confort els porta a avaluar el cost-benefici que els suposa avançar. Conclouen gairebé sempre que el que podrien perdre és molt més significatiu que el que podrien guanyar. Així que decideixen quedar-se amb el que hi ha, no arrisquen, no guanyen, però tampoc perden. És un negoci?

Què és el que tant temen perdre aquestes persones? Per què és tan difícil per a algunes donar un primer pas? Què les manté lligades a situacions de les quals, en el fons, voldrien alliberar-se?

I si ens traiem el camuflatge?

Parlàvem d’un cost-benefici, però sense entrar en detall. Vegem un exemple: En Pep manté una feina en la qual el maltracten psicològicament de forma repetitiva. Quin és el “benefici” per a ell? Doncs, malgrat tot, cobra la seva nòmina cada mes i sense retards. Qui és el cost? Està clar: patir, suportar, comptar fins a 1000 i esperar que el calendari faci la resta de la feina.

La pregunta és per què en Pep no canvia? Probablement, perquè no creu en les seves pròpies capacitats i sucumbeix a la creença que “feina = seguretat econòmica”. Aquesta percepció de la pèrdua del benefici el manté en pausa i l’allunya del món de possibilitats que amb què compta interna i externament.

Com podem imaginar-nos, amb aquest i altres tants pensaments limitants, és molt complicat moure’s i, encara més, avançar.

Com reconeixe’ns per construir els resultats que desitgem?

Una estupenda eina per a aquest procés és l’anàlisi transaccional, perquè ens permet reconèixer els nostres tres estats del jo: Pare, Adult i Nen. Aquests estats de la ment són conductes associades a pensaments i estats d’ànim, que reprodueixen dades registrades en el passat. Es refereixen a persones, temps, llocs, decisions i sentiments reals. Els canvis d’un estat a un altre es manifesten en l’actitud, l’aspecte, les paraules i els gestos.

I com tot té a veure amb tot, repassem aquests estats i vegem la manera en què cada esdeveniment que transcorre en la nostra vida -fins i tot en la inacció de què hem parlat-, està influïda per cadascun dels nostres tres estats del jo.

Estat Pare: està constituït per una gran col·lecció d’enregistraments en el cervell d’esdeveniments indiscutibles o impostos els primers anys de vida, fins a l’adolescència. Aquestes regles es graven com autèntiques veritats i estan a punt per ser reproduïdes i influir les decisions durant tota la vida.

Però, què passa quan aquestes gravacions són ineficaces en el present o contradictòries? Què passa amb en Pep, per exemple, que creu que patir una situació val la pena, quan la “recompensa” és la seguretat econòmica?

• Estat Nen: aquí guardem el conjunt de dades vistes, escoltades, sentides i compreses en els primers cinc anys de vida. La majoria de les reaccions de l’Infant són sentiments molt primaris. És un estat que pot aparèixer en qualsevol situació. Si ens sentim acorralats, assetjats, podem experimentar sentiments antics de frustració, d’abandonament o de rebuig viscuts durant la infància. L’estat Nen també es mostra en actituds positives com les dels primers anys de vida: la creativitat, la curiositat, la necessitat d’experimentar, etc.

Però, què passa si no tenim cura del Nen? Què passa amb aquest algú que es frustra ràpidament davant el primer error o que es nega a triar perquè una vegada ho va fer i va perdre a algú o alguna cosa?

 Estat Adult: és l’estat mental que aprèn. Es mostra quan ens comportem, pensem i sentim de manera adequada al que està succeint en el present, utilitzant tots els nostres recursos disponibles. A través de l’Adult, la persona pot començar a distingir entre la vida tal com li va ser mostrada i ensenyada (Pare), la vida tal com la sentia, imaginava o desitjava (el Nen), i la vida tal com la veu per si mateix (l’Adult).

Totes les persones adultes, amb cert entrenament, podem reconèixer en nosaltres els tres estats del jo. Saber identificar quan estem comportant-nos amb cadascuna d’aquestes parts és un gran pas per a retrobar-nos amb la nostra essència, per deixar anar motxilles, superar el passat, sortir d’on no volem estar i començar a caminar cap a on volem anar.

http://namagazine.es/2015/11/13/cual-es-tu-beneficio-por-mantenerte-en-pausa/

Aquest text també està disponible en: Español

Dejar un comentario