Marta Albaladejo Mur
Marta Albaladejo Mur

Informació

Aquest article es va escriure 15 abr 2016, i està categoritzat en General.

Etiquetes:

, ,

Pàgines

Els animals domèstics i els nens i joves: relació sana i una oportunitat educativa.

FullSizeRender Animals titolEntrevista a Marta Albaladejo a Catalunya Ràdio.

Quins avantatges té que els nens i joves tinguin animals domèstics? A l’Ofici d’Educar desgranem aquesta pregunta amb l’Elisabet Pedrosa, conduint el programa, i el veterinari i estudiós del comportament Jaume Fatjó.

El principal avantatge dels animals domèstics, especialment els mamífers, un gos, un gat, un cavall, és que ens ofereixen l’amor incondicional que cap persona ens oferirà mai. Per als fills, l’amor incondicional dels pares és fonamental per al seu desenvolupament emocional i neurològic. Però els pares i mares som imperfectes, a vegades no estem disponibles per als fills, no ens sentim bé o posem condicions al nostre amor i reconeixement: “ja has fet els deures?”, “t’has endreçat l’habitació?”, “i no podries haver tret millors notes?”, “et podries haver esforçat més!”. Aquestes són les frases que cap animal de companyia li dirà. Per això els animals domèstics poden oferir als infants i joves una relació sana, un vincle clar, un reconeixement incondicional i una sensació de seguretat.

Quan un animal dóna reconeixement, el seu missatge és clar, o és positiu, o negatiu. Si el nen fa mal a l’animal i aquest se li queixa, serà clarament un missatge negatiu comprensible per al nen. Els missatges d’afecte de l’animal també seran comprensibles i clars per a un nen, i encara que sigui molt petit captarà que és un missatge positiu. Amb aquesta base comunicativa tan simple, n’hi ha prou per establir una relació sana.

En canvi, els humans de vegades establim relacions insanes, en les cuals la comunicació pot contenir missatges positius i negatius barrejats: una persona pot mentir, cosa que no poden fer els animals, per exemple. Amb les paraules, les persones podem dir una cosa i fer la contrària: “ho faig pel teu bé”, mentre la comunicació no verbal pot ser un menyspreu, una pallissa, o un abús sexual, fins i tot. Un nen pot acabar creient, de petit, que “qui t’estima et farà plorar”, aquesta és la malaltia. Després, de gran, la persona buscarà, o es trobarà i no en fugirà, altres relacions malaltisses en què pateixi i plori. Tenir animals a casa que ofereixin un vincle sa és un pas per saber que les relacions poden ser sanes i que algú, ni que sigui el gos, et pot estimar i no fer-te plorar.

Tenir animals domèstics a casa també és una oportunitat educativa, quan hi ha nens o joves. Ens permet parlar sobre les relacions i sobre les emocions. Ens permet poder posar nom als sentiments: “ara s’ha enfadat”, “ara està trist”, “mira què content es posa quan arribes”, “no el toquis ara, que té por”. Aquesta oportunitat només la podem aprofitar si hi ha a casa algun adult que educa, que posa paraules, que reconeix les emocions i no les critica, que ajuda l’infant a reconèixer els sentiments i gestionar-los. També tenir animals serveix per responsabilitzar els fills, però només si els adults saben transmetre la responsabilitat, al programa ho explico.

I si al final l’animal es mor, ens confronta amb la realitat de la vida: tots ens hem de morir, uns abans i uns després. Podem acompanyar els fills en aquesta realitat, ajudar-los a acceptar la tristesa que sentim, a permetre el plor i el dolor i a comprovar com, passat un temps, ja tornem a estar disponibles per a un altre nou vincle.

Entrevista a Marta Albaladejo. L’Ofici d’educar de Catalunya Ràdio. 28 març 2016

 

 

Aquest text també està disponible en: Español

Dejar un comentario