Marta Albaladejo Mur
Marta Albaladejo Mur

Les teves relacions, et nodreixen o t’intoxiquen?

relaciones

Les teves relacions,  et nodreixen o t’intoxiquen?

Què tenen a veure les relacions amb la salut? És que hi ha relacions que curen i unes altres que emmalalteixen? Com reconèixer les relacions que ens fan mal? És possible i està a les nostres mans “curar” relacions tòxiques o malaltisses?

Tots nosaltres hem nascut fràgils i indefensos i hem sobreviscut gràcies a les relacions amb les persones que han tingut cura de nosaltres, que ens han protegit, ens han alimentat i ens han ajudat a créixer en un entorn de seguretat. Sense relacions, ens moriríem. Ara bé, mentre en algunes relacions aprenem, progressem, gaudim i som feliços, en unes altres ens falta l’aire, sentim que ens emmalalteixen, ens angoixen i ens deixen sense energia. Podem evitar-les?  Per descomptat, i aquesta és la idea d’aquest article.

Potser, un bon primer pas és diferenciar les relacions que ens fan bé, de les que ens fan mal. D’alguna manera, encara que això a simple vista no sembla tan complicat, podria ser-ho en segons quins contextos. Tots coneixem a algú “acostumat” a viure relacions en conflicte permanent, como si hi tingués un imant. Això no obstant, el la nostra vida i el nostre temps són finits; no estem aquí per sofrir, sinó per ser feliços. Per això, hauríem d’alliberar-nos de totes aquelles relacions que treuen el pitjor de nosaltres i, simplement, hauríem de cuidar i mantenir totes les relacions sanes, les que ens fan bé.

Quants cops hem sentit que estàvem a costat d’una persona amb la qual  no sintonitzem i que, fem el que fem, sempre hi ha alguna cosa que no funciona?

Busquem solucions una vegada i una altra, però sempre acabem sentint que és inútil; que no es pot revertir la dinàmica i que aquella “forma de relació” és l’única que pot existir amb aquella persona. Des d e la parella que ens controla i ens aïlla d’altres relacions, fins a l’amiga que quan estàs contenta per alguna cosa et fa un comentari del tipus: “se’t veu radiant, però hauries de perdre alguns quilos”. Eric Berne definiria aquest tipus de comentaris com a reconeixement negatiu

Ara bé, amb l’autoestima i la seguretat per terra, que és com ens deixen aquest tipus de relacions, projectar-se personalment i se personal, es fa molt difícil. Quan ens deixem portar per aquestes relacions, comencem a creure’ns el reconeixement negatiu, les crítiques, comencem a qüestionar les nostres capacitats, els nostres talents, la intel·ligència, les nostres fortaleses i fins i tot el nostre aspecte físic.

Si ens quedem amb el diagnòstic sobre nosaltres que emeten aquestes mirades tòxiques, el més probable és que acabem emmalaltint emocionalment, mental i física. Necessitem aprendre a mirar-nos cap endins; a escoltar la nostra veu interior per distingir entre una relació malalta i una de saludable. Si en una relació sentim que no ens respecten, que ens desvaloritzen i que ens invadeixen les emocions negatives, aleshores aquesta relació ens entorpeix la vida, les decisions i els projectes. Necessitem alliberar-nos, donar un pas al costat, dir “no” i prioritzar-nos per sobre de tot.

Sobretot, necessitem entendre que en aquesta vida les relacions sanes són d’igual a igual, simples, sense pressions ni d’un costat ni de l’altre; que una relació, perquè sigui sana, ens ha de nodrir i ajudar a créixer. Que es tracta de donar i rebre per igual.

Per què es repeteixen a la nostra vida les relacions tòxiques? Per què ens costa tant deixar-les d’una vegada?

Una resposta general a aquestes preguntes seria, a més d’irresponsable, absurda. Existeixen tants motius com persones i sistemes. Com que cada persona és única, i cada sistema i la manera d’interactuar dels seus elements també ho és, cada situació és analitzable des de la perspectiva única i personal i des de la perspectiva de tots els membres del seu sistema (família, grup, equip de treball, etc.).

A propòsit d’això, les constel·lacions familiars o les constel·lacions organitzacionals són una excel·lente opció d’anàlisi. Permeten descobrir de quina manera es relacionen els membres de cada sistema, per a identificar-ne els conflictes i els “nusos” que poden estar dificultant que les persones avancin i que els poden impedir que aconsegueixin el que desitgen.

Per exemple, en un equip de treball o en un grup d’amics, algunes de les dificultats tenen a veure amb la posició que ocupen algunes persones, fora del lloc “natural” que els tocaria (fills que ocupen el lloc de pares dels pares, parelles que ocupen el lloc de la mare o de la filla), o amb conflictes que van passar fa anys. Si en una constel·lació es detecta algun conflicte del passat, el fet de aflorar-lo, de contemplar-lo, serveix per començar a resoldre’l; la constel·lació és un inici de solució.

Les constel·lacions són part del procés de self coaching disenyat per Marta Albaladejo. Com a procés profund de transformació i de desenvolupament personal, ens convida a prendre consciència de la qualitat de les relacions que tenim a la nostra vida: com són? Què ens provoquen? Ens aporten sofriment o, al contrari, alimenten la nostra energia positiva? Com podem triar-ne unes i com podem evitar les altres?

Aquest treball pretén que cada individu ocupi el lloc que li correspon en les relacions i en els sistemes dels quals forma part, perquè  pugui autoliderar-se millor i perquè pugui desenvolupar el seu projecte de vida personal i professional sense obstacles, d’una manera més sostenible, connectat a la seva veritable essència i valor personal. I, sobretot, deixant anar  allò que li fa mal i tenint cura del que li fa bé. 

Aquest text també està disponible en: Español

Dejar un comentario