Marta Albaladejo Mur
Marta Albaladejo Mur

Com sobreviure en un ambient laboral tòxic?

relaciones-laborales-toxicas (1)

Relacions tòxiques a la feina.

Et convidem a pensar sobre les teves relacions a la feina. Dins de totes les organitzacions es produeix una vida social agitada i canviant, més complexa com més persones estiguin implicades en l’organització. Què t’aporten les relacions que mantens a la feina? Aquesta reflexió reforçarà el teu autolideratge, perquè facis el teu procés de Self Coaching.

En un procés de Self Coaching, entre d’altres coses, et planteges si el teu lloc a la feina és el que desitges. Quins reptes vols aconseguir? Vols canviar d’organització? Vols canviar de professió? Desitges ocupar un altre lloc a la teva empresa? O “simplement” desitges millorar la qualitat de les teves relacions a la feina? Allunyar-te de les relacions tòxiques a la feina pot reforçar el teu rendiment i millorar la teva autoestima.

Passem moltes hores a la feina, val la pena cultivar unes relacions professionals sanes i felices.

Totes les organitzacions, a través del seu equip directiu, s’esforcen per conduir la seva vida social, plena d’imprevistos i canvis, cap a un propòsit. Una organització complexa és com un engranatge que necessita ser greixat per a funcionar. La comunicació informal és “sana” i serveix per a “greixar” l’organització, perquè els treballadors es coneguin i perquè puguin acostar les seves visions del món. Actualment és cada cop més gran l’heterogeneïtat i multiculturalitat de la societat. No hi ha millor mostra de respecte a la diferència, que les ocasions informals en què persones joves i no tan joves, de diferents religions i nacionalitats, comparteixen penes i alegries.

Una comunicació professional sana facilita les relaciones cordials a la feina i pot servir per riure i  desestressar-se. Riure fomenta l’alegria, la motivació i les relacions interpersonals de qualitat. Augmenta l’oxigenació, les defenses i la resistència al dolor. També tonifica músculs i teixits interns millorant algunes funcions bàsiques com la respiració i la digestió. Estimula l’eliminació de toxines i facilita la son. Calen més motius per considerar útils les petites “bones” converses informals a la feina?

Alguns estudis han demostrat la importància de la comunicació oral en el treball directiu. El 1975, Mintzberg, un teòric del treball directiu, va fer una investigació curiosa: Mintzberg va medir quan i com les persones encarregades de la gestió realitzaven les activitats gestores. Va demostrar que la major part del temps dedicat a la gestió (un 78%) estava dedicada a tenir “converses de feina”, és a dir, reunions programades, reunions informals o no programades, converses per telèfon i visites breus a altres persones de l’organització. Una organització amb líders resonants (usant el terme de Goleman), que són eficaços en la seva comunicació oral, és més capaç d’aconseguir els seus objectius.

Totes les converses que es produeixen en les organitzacions són útils? O hi ha converses perjudicials que alimenten relacions tòxiques a la feina?

En tots els entorns laborals es produeixen xerrades i rumors informals. Hi ha molta comunicació als centres de treball que serveix per fer amics o fins i tot perquè es formin parelles. Tot i així, les relacions a la feina molts cops produeixen molt sofriment. Molt sovint arriben a la meva consulta de  persones a qui les relacions a la feina els estan amargant la vida.

A la feina, com a la vida, podem entrar sense adonar-nos-en en relacions tòxiques i destructives.

La gravetat d’establir relacions insanes a la feina és que la solució no és senzilla, les alternatives no són gaire atractives: renunciar a la teva millora professional? canviar d’empresa? continuar treballant a la mateixa organització però canviant de departament o de sucursal? Sovint, la persona en les sessions individuals de coaching sistèmic pensa: “per què ha de renunciar ella a treballar on vol, si és l’altra persona qui s’està comportant malament?” En qualsevol cas, a la feina, no prendre certes precaucions sobre les relacions, té els seus riscos.

Com sobreviure a un ambient laboral tòxic? 

Per minimitzar la comunicació professional tòxica, cal parar atenció a les relacions a la feina. En el llibre Emociones tóxicas en el trabajo, Peter J. Frost, expert en comportament organitzacional, parla de les “toxines emocionals” que es generen en les organitzacions i alerta que gestionar-les “pot ser tan perillós com treballar amb toxines físiques”. Perquè la toxicitat sigui la mínima:

  • Assumeix la teva responsabilitat en les decisions molestes que creus que has de prendre,  encara que generin ansietat i frustració. Així i tot, perquè les “defenses” de les persones s’activin, és de molta ajuda que reconeguis i respectis el sentiment de frustració de les persones afectades.
  • Ajuda sincerament els teus responsables, encara que creguis que s’equivoquen. Això ajudarà la teva organització i també a tu; conservar una bona reputació a la feina et beneficiarà.
  • Tingues en compte els sentiments dels altres, i demana’t quina acció, de les que estan a les teves mans, pot ser realment útil.
  • No transmetis els rumors, són virus perillosos per a la salut de la institució.
  • Si vols que alguna cosa quedi en secret, no l’expliquis a ningú.
  • No t’uneixis a les crítiques de persones que no estiguin presents.
  • Parla sempre “oficialment”, que allò que diguis pugui ser repetit. Hi ha veritats que més val que no les diguis. Però no dir tota la veritat no significa mentir; si vols que la teva paraula resulti valuosa, evita a tota costa mentir, és millor que diguis: “En aquests moments no puc en parlar, os ho explicaré més endavant”.
  • Comparteix la màxima informació possible amb les persones amb qui treballes. És tan important prendre decisions encertades, com saber-les explicar. El que no s’explica alimenta rumors i suposicions.
  • Parla clarament, sigues transparent, encara que el que hagis dir sigui desagradable. S’ha de tenir valor per donar les males notícies, però generar falses expectatives només serveix perquè la caiguda sigui més dura.
  • Finalment, si et sembla que algú a la feina està patint assetjament moral o mobbing, evita atacar i criticar a aquesta persona. L’assetjament és subtil, es diuen coses versemblants de la persona que no saps si són certes o no. Segons Marie-France Hirigoyen, assetjar és “sotmetre sense repòs a una víctima a petits atacs repetits”. No siguis còmplice del maltractament.

El procés de Self Coaching que he dissenyat, com a procés profund de desenvolupament personal, convida a prendre consciència de la qualitat de les relacions que tenim: com són? què provoquen? aporten sofriment o, al contrari, alimenten l’energia positiva? quins patrons repetitius de comunicació produeixen infelicitat?

Aquest treball d’autoconeixement permet que cada individu ocupi el seu lloc en les relacions i en els sistemes de què forma part, perquè pugui autoliderar-se millor. Els participants d’un procés de Self Coaching aconsegueixen els seus objectius personals / professionals, connectats a la seva essència autèntica, i  reforcen l’autoestima.

El treball de Self Coaching és un context formatiu perquè cadascú deixi anar allò que li perjudica i tingui cura d’allò que li aporta felicitat.

Aquest text també està disponible en: Español

Dejar un comentario