Que et sentis en pau entre la terra i el cel

Què millor et puc desitjar? Que et sentis en pau en el lloc on ets sobre l’escorça d’aquest planeta. Comencem l’any.

Segons en quin hemisferi visquis, la Terra ha començat a girar cap a l’estiu, o cap a l’hivern. No ho controlem nosaltres, com la majoria de les coses. De fet, en pots controlar ben poques: a quina hora et poses el despertador (però no si viuràs i tindràs salut quan soni). A qui truques (però no si et respondrà o no). Quines petites accions emprens (però no el resultat que obtindràs).

Amb tot, quan comencem l’any tenim una petita fantasia de control: «Què vull que passi aquest any?» Els anys són una manera d’organitzar el temps. Organitzar consisteix a establir prioritats, ras i curt. Si no l’organitzes, el temps passa igualment, no et necessita; també fas coses i gaudeixes la vida; quan acabes l’any, pots mirar què ha passat: és el que volies que passés? T’has dedicat a les teves prioritats? O se t’ha endut el corrent cap a les prioritats de la gent que t’envolta i les que et marca la societat de consum?

Per això, si et ve de gust organitzar el teu temps i decidir què és prioritari per a tu, t’ofereixo una pregunta: «Si aquest fos l’últim any de la teva vida, què et sabria greu no haver fet?» Això és el que és prioritari, la resta és accessori.